Aquest projecte sorgeix d'una investigació sobre la vida quotidiana a l'Antiga Roma i, especialment, sobre el paper que van fer les dones als espais domèstics i de cura. La intervenció va ser realitzada per a la vil·la romana de Villaquilambre, un enclavament vinculat a la vida residencial i productiva que permet desplaçar la mirada des dels grans relats militars cap a aquelles pràctiques que van sostenir la vida.

​

La proposta pren com a referència la Teoria de la borsa de transport, formulada per Ursula K. Le Guin, que qüestiona les narracions històriques centrades en la conquesta i les armes per reivindicar els recipients, els atuells i altres objectes destinats a contenir, conservar i compartir com algunes de les primeres tecnologies humanes. Des d'aquesta perspectiva, el bol es converteix en un símbol de les cures i de les tasques que tradicionalment han estat invisibles.

​

El mural dialoga amb aquesta lectura de la història incorporant referències a la cultura material romana ia episodis com la mobilització de les dones contra la Lex Oppia, entesa com una mostra primerenca de resistència davant de les restriccions imposades sobre les seves vides. Més que reconstruir el passat, la intervenció proposa revisar-ho des del present per preguntar-nos quines històries hem heretat, quines han quedat fora del relat i quin lloc ocupen avui les cures en la nostra manera d'entendre la societat.

​

L'obra reivindica una memòria que no es construeix únicament des de les batalles i conquestes, sinó també des dels gestos quotidians que van fer possible la vida. Igual que els atuells que han arribat fins als nostres dies, moltes d'aquestes històries han estat durant segles en un segon pla. Aquesta intervenció convida a tornar-les a mirar.